Aquesta exposició va ser un retrobament amb els colors, un deixar anar la por de cada pinzellada gruixada i una mica desdibuixada per endinsar-me en la blancor de la tela i assumir alhora el repte d’enfrontar-me al públic, per la qual cosa, i per afavorir un esclat de color vaig decidir fer una paleta de pintor. Començant pels tons freds i, de mica en mica, vaig anar utilitzant tota la gamma de tons fins arribar als colors calents i sexuals.
En aquesta nova faceta, em vaig inspirar amb l’experiència literària i, per la qual cosa, vaig construir uns textos basats en la meva trajectòria personal i acompanyant les teles d’una llum, la del crepuscle, que ens acomiada del dia però que ens transporta a l’esperança de cada nova albada. El sol, l’aigua i el capvespre són sempre preludi de vida i de sentiments. Despullar-se en públic no sempre és fàcil, però si que molt sovint és satisfactori.