_Quan el poeta grec Homer ens parla de d’ Ulisses i de la seva gran odissea, no fa res més que parlar-nos del nostre pas per la terra. I simbolitza Ítaca com el nostre destí final. En aquesta exposició he volgut remarcar l’enllaç que hi ha amb els quadres i els textos i que expressa la meva odissea particular, que no és res més que la lluita diària per la supervivència. En ella hi podem trobar: sentiments, frustracions i alegries. Aquesta necessitat que té l’ésser humà d’afrontar els reptes i lluitar de vegades, amb un mar massa enfurismat. Aquestes meves “ Ones perdudes ” van a morir a la platja del món on són somogudes constantment pels vents. Fins que un dia, surant i surant, arribi a ancorar la barca al darrer port.