Tot era vida abans de la por,
aquesta enigmàtica por de viure
la por a desobeir, a no ser feliç,
la por allò desconegut i a la llibertat.
Més enllà de les ombres imperfectes
l’home va descobrir la debilitat,
la violència, l’ hipocresia, la bondat
i va escriure l’ahir, per escriure l’ avui.
La serpent encara s’arrossega
i tempta els homes nus de voluntat.
Les pomeres encara donen fruits dolços
pels paladars amargats i insegurs.
I el planeta encara ens sosté
vius i fins i tot morts,
som tan indignes com sempre
però lúcids per aprendre lliçó rere lliçó.
M.LL. |
Un univers un temps,
un sol, cossos estranys
i un planeta: la Terra
una massa incandescent.
Períodes glacials, períodes benignes,
organismes, vegetals, animals
i l’home un mamífer
amb constant evolució.
Desxifrar el temps
mesurar-lo emmotllar-lo
comptar els segons
els minuts i les hores...
I tots giravoltant
dins l’orbita terrestre
com minúscules marionetes
fent l’acte de néixer i de morir
.M.LL. |
Un amfiteatre pels senyors i pels plebeus.
Uns Gladiadors ensinistrats
lluitant enutjats i sotmesos
sempre al cancell de la mort.
Feres afamades a l’arena
masegant col·lectius descriminats
sense percebre cap escrúpol
a l’hora dels aplaudiments.
Les súpliques alimentaven
I enllaminien les cridòries
mentre el públic engrescava les feres
i feia escarni dels dèbils.
La sang es confonia amb els còdols
i el Cèsar s’alçava satisfet.
L’espectacle era dantesc
i una lluna diàfana es rebel·lava.
M.LL. |
Tu un home sapiens en constant evolució
que no pot convocar els orígens
per retrobar la semen immaculada
de l’ intel·ligència superior.
I jo amb una sang vermella qualsevol
i amb una forma imprecisa de dona
lliberal, sagaç i imperfecte,
sense clarividències, ni perjudicis.
I la resta dels humans
amb diferents creences, totes valides,
caminant esgotats sota l’arbre
d’ on traspua un sol caòtic.
I dins el laberint, les gernacions
ensopegant i escarnint la mort,
i, desfermant-la amb espases afilades
davant el pòrtic d’un esdevenir insegur.
Però malgrat tot el desig humà
inesgotable de qualsevol esmena
creïble i digne per sobreviure
esbotzant perjudicis i assumint reptes.
M.LL.
|
Hem heretat dolors
pelegrinant pel món
i hem estrenant somnis,
però no els hem pogut complir.
Les ferides no han amansit
les clarividents nissagues
dels avantpassats de pells fosques
i de races menyspreades.
Las i atònit cada humà
que es condemnat, s’instal·la
en la foscor de la condemna
i deixa d’escatir rialles.
I descobreix els vicis ancestrals,
els excessos, o va capmoix
darrere les societats esclavistes
amb escassetat de gestes.
I s’ajoca al porxo del demà
confós i desproveït d’idees
en la corcada ombra
d’uns deliris de rebel·lió.
M.LL.
|
Arrecerat pel poder,
Napoleó conqueria països.
S’ensenyoria i es prostituïa
per una febre de gloria.
Els soldats haurien
de poder decidir.
On morir, com i per què?
Essent herois convençuts.
El fet d’arrabassar fronteres
i empresonar enemics,
formava part d’una estratègia
de vencedor astut.
Però a la fi, vençut i repudiat
a l’illa dels oblidats
s’ arrecerava al sol del passat
i sepultava una gloria efímera.
M.LL. |
Un home amb corona de lleuré
que desafiava als Déus,
es vestida de jutge
i condemnava sense raó.
Un manaire embogit
per un poder massa fort.
amb legions de soldats
que engrandien l’Imperi.
Un romà malèvol,
que encengué la Roma
de la lloba que crià
a " Romulo i Remo".
Una ciutat de bacanals,
empobrida de valors
i regentada per un home
amb dret a matar.
M.LL.
|
Les bruixes remeieres
perseguides i mortes
a les fogueres europees,
cridaven dins les flames:
Rebel·lió, justícia!
Però els inquisidors
es tapaven les orelles
i dictaven sentències.
Matar, amb dret,
o sense dret, matar.
Un pecat, sense càstig.
Un pecat sense esmena.
Un tribunal de jutges
defensant una fe corrupte,
que gosava jutjar savis, ateus,
i dones anomenades bruixes.
M.LL. |