Un límit, nou cercles,
i segons els pecats un premi.
Virgili és pagà i no pot rebre
el premi del paradís.
El purgatori és per redimir
un pecat a cada graó,
i per donar l’esperança
d’ésser perdonat.
Virgili surt dels llims
i acompanya a Dante
cap a la llum i la fe
després de veure l’ infern.
On experimenta, l’odi i el dolor
i el temor pel càstig etern.
Allà només pot obeir
i acceptar la sentència.
Ens parla de l’amor a Beatriu,
del dolor i de les llàgrimes.
Del pecat com una rebel·lió
i una acceptació a l’hora de cometre’l.
M.LL.
|
La filosofia moderna
tingué un pare modèlic
que investigava la vida
mitjançant la reflexió.
Utilitzava la lògica
i feia un discurs del mètode
amb un anàlisis i síntesis
d’allò que era evident.
Científic innovador
en camps poc estudiats
desxifrava teoremes
en el món de les idees.
En fou el mestre i tutor
d' una gran reina de Suècia
però la fredor del país
li va propiciar la mort.
M.LL |
Les injustícies de l’època
espaordien als plebeus
i els cadastrals s’enlairaven
desafiant la raó.
Un rei angles poderós
donant culte a l’avolesa
desafiava l’amor
vestit de maltractador.
En condicions infrahumanes
empresonava innocents
i s’ autoanomenava
el cap dels nous protestants.
Les ànimes oblidades
al cancell dels cementiris
es despullaven dels odis
que corquen les societats.
M.LL |
Va viure com humanista,
va esdevenir un gran poeta,
i va idealitzar l’amor
envers la Madonna Laura.
Molt respectat pel senat,
va viatjar per Europa,
i va exaltar l’ànima humana
en el camí de la fe.
Era un gran defensor
de l’ unió Italiana
i va dedicar a Escipió
una biografia excelsa.
Tota una vida de clergue
al servei del cristianisme
i a una cultura clàssica
molt avançada pel l’època.
M.LL. |
Vinclats pel enemic, els grecs
amb amb un enginy pervers,
conquueriren Troia amb un cavall,
un regal de sang per vèncer.
L’ humanitat sovint regala sang;
fa guerres d’usurpació,
fa croades, guerres de religió,
fa guerres i més guerres.
I fins la mitologia té herois.
Ens presenta a Ulisses
com un home capaç d’ afrontar
tots els reptes i les temptacions.
Un home però, sobirà d’ Ítaca
que es veu enganyat pels Déus
i en la seva gran Odissea.
aprèn de cada contratemps.
I s’adona que el més important
no es pas arribar a Ítaca,
si no sé honest i íntegre
mentre es va fent camí.
M.LL
|
A l’Alemanya nazi
els homes ja no eren homes,
es creien Déus poderosos,
forts i invencibles.
La raça ària mastegava
la feblesa dels jueus.
Jugava a violar, matar i cremar,
una multitud vençuda.
Una guerra que pernoctava
arreu del món i s’enduria
sobretot a la vella Europa.
Una guerra humiliant.
I un mur que s’alçava
a Berlín, per dividir un país
que s’havia cregut capaç
de dominar un món esquívol.
M.LL. |